Aquesta setmana hem viscut un esdeveniment molt important a nivell internacional. D'altres han d'arribar a partir d'avui.
En primer lloc, la victòria d'Obama no es pot menysprear des de l'esquerra. Per a mi és la prova que amb una mobilització de la seva base social l'esquerra pot contrarestar la dominació ideològica dels mitjans i també la dels activistes de dretes, que no són pocs. Fins al punt que acaben cedint gran part dels media i els poders fàctics i acaben apuntant-se corrents al cavall guanyador i d'aquesta manera continuar obtenint la seva part del pastís.
Com sempre, la gent d'esquerra vota canvi si veu la més mínima oportunitat. Oferir canvi, més justícia, més democràcia, menys mentides, obté resposta si és creïble. I credibilitat no vol dir moderació o renúncia, sinó alguna cosa més profunda. Algun dia hi tornaré, sobre aquest tema.
Per altra banda els propers quinze dies representaran la materialització o no de la possibilitat de refundació de l'esquerra a Catalunya i a Espanya. Mentre que a Catalunya això serà impossible per causa de la mà de ferro que domina a EUiA (el PCC) a Espanya encara es pot donar una victòria de l'esquerra que hi representen el PCE i els seus aliats.
Des de Catalunya el PSUC viu ha treballat per a obtenir el millor resultat en delegats i així forçar el canvi a Madrid. No sense superar les dificultats que la falta de respecte a la pluralitat interna a EUiA que es ve donant des que Jordi Miralles n'és el coordinador. Una derrota del document 2IU anticapitalista" a Madrid impossibilitaria la renovació i tornaria a deixar IU a les mans dels sectors que l'han portada a l'estat de postració en què es troba actualment. Una victòria del document "IU anticapitalista" amb un pacte cupular amb la Nacional II seria una traïció al seu esperit.
Només un triomf d'"Otra IU es posible" clar i sense condicionants que forcés la renovació de càrrecs i la reafiliació tindria alguna possibilitat de tornar a fer d'IU un referent per a la lluita social i per als que no renunciem al socialisme, entenent aquest com el sistema antagonista de l'actual, el capitalista.
Què passaria llavors a Catalunya, després d'una Assemblea Nacional que es preveu immobilista? En quina posició quedaríem els defensors de la refundació?
En quinze dies hi haurà alguna resposta. Més endavant, el desenllaç.
3 comentaris:
"Només un triomf d'"Otra IU es posible" clar i sense condicionants que forcés la renovació de càrrecs i la reafiliació tindria alguna possibilitat de tornar a fer d'IU un referent per a la lluita social i per als que no renunciem al socialisme, entenent aquest com el sistema antagonista de l'actual, el capitalista"
Hola company,
em podries explicar de quin percentatge, més o menys, parles. Hauria de guanyar el PCE per un 70%? Sento ser aiguafestes, però ho veig bastant complicat. Crec que signaria ja mateix poder arribar a un 50%
Per cert, com ja sabràs a Catalunya el PSUC-viu ha pactat la llista a la IX Assemblea d'IU amb el PCC de "la mà de ferro" i "la manca de pluralitat interna"
Ja veus, la realitat és aquesta...
te deixat un comentari al meu bloc, però veig que realment et creus les teves falses veritats, tal com diu el comentari de l'Iñaki els de la mà de ferro obtenen llistes úniques i plurals a tots els nivells de direcció dins EUiA... i suports per sobre del 90%...
Benvinguts Iñaki i Marc, la veritat és que començava a desanimar-me perquè les visites al meu bloc són proporcionals a la meva popularitat com a irresponsable polític, je je.
"A toro pasado" (no havia vist els vostres comentaris abans de l'assemblea) és fàcil dir-ho tot.
Un triomf clar i sense condicionants és un triomf del 50% que no destrossi la resta d'IU sinó que sigui democràtic i que es cregui esls documents aprovats i els apliqui.
A Marc: no vull polemitzar més amb tu.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada