dissabte, 20 de desembre de 2008

Cayo Lara i Toxo, canvi de tendència?

Doncs sí, jo també me n'alegro que hagi caigut Fidalgo, que Toxo hagi exhibit un llenguatge de classe, i, no puc dir-ho més explícitament, que Cayo Lara, aquest comunista honest (és clar que és redundant, el que passa és que no tots els que es diuen comunistes ho són), estigui al front d'Izquierda Unida.
CCOO i IU estan passant per una fortíssima crisi de credibilitat. Hem vist massa vegades com els "saltimbanquis" de torn adoptaven un discurs ara "moderat i d'unitat" (o sigui, de dreta), ara "radical" (oportunísticament).
S'ha de veure el canvi. A IU, en el discurs cap a la seva dreta i cap a la seva esquerra. Als ajuntaments i ens autonòmics on governa o participa del govern, a on fa oposició. Internament, la refundació és "la" patata calenta que s'ha de portar al màxim per recuperar influència social. I credibilitat.
A CCOO, sobra dir que té una gran oportunitat de fer honor a la seva definició de "sindicat de classe" i "sociopolític". Defensant els treballadors, no defugint la seva responsabilitat com a primera força sindical, portant les mobilitzacions i participant de la vida dels moviments. És a dir, canviant de rumb per abandonar el procés de tancament en si mateixa que Fidalgo promocionava.

És molt demanar que l'esquerra social, sindical i política treballin juntes i facin honor al seu nom i al seu programa?