diumenge, 24 d’agost de 2008

Bush "begut" i la premsa espanyola parla de Chávez


És coneguda la capacitat que té la premsa per parlar malament del president de Veneçuela amb qualsevol motiu, també quan no n'hi ha...

Simplement Chavez ha mostrar diverses fotos del president dels EUA en una actitud "sospitosa".
Vegeu també: http://gawker.com/5035885/bush-looking-drunk-at-the-olympics

divendres, 22 d’agost de 2008

Un trist accident

Estava de viatge i no em vaig assabentar del desastre a Barajas fins unes hores després. Des de França, ja m'imaginava que els mitjans de comunicació l'empitjorarien.

Us poso aquest comentari interessant publicat a kaos:

http://www.kaosenlared.net/noticia/los-carroneros-mediaticos

dimecres, 20 d’agost de 2008

El cas De Juana

És profundament desagradable tornar a recordar el que és obvi. Perquè ningú se'm tiri a sobre, hauré de recordar que rebutjo l'actuació política i violenta d'ETA i els seus assassinats. Però el circ que estan muntant al voltant de la seva tornada al carrer és absolutament inversemblant.

Alguns ciutadans viuen amb les seves llibertats democràtiques limitades, i fora del control de jutges imparcials. Mentrestant, altres donen lliçons de drets humans.

Per què la dreta té tant poder? N'hi ha prou que algú apunti al matí en un diari, i a la tarda hi ha un fiscal que decreta un "busca y captura". I els "progres" miren cap a una altra banda.

divendres, 15 d’agost de 2008

Gestos i tolerància

La selecció espanyola de bàsquet ha tingut la idea de posar davant la premsa fent un gest que alguns interpreten com de menyspreu. D'altres no li donen importància. Aquí es veu el grau d'ignorància general i la falta de cura que es posa en les coses.

Si fos només aquest gest. Però la premsa (i no només l'esportiva) s'ha lliurat últimament a una voràgine d'acudits fàcils sobre la Xina. Vegeu-ne us exemples, del diari AS (de PRISA) del 13 d'agost:
"Las trampas de las películas de chinos" (Alfredo Relaño). "Un Gasol imperial paró la revolución china" (Juan Jiménez). "La selección no es un cuento chino" (Pacojó Delgado). Per acabar-ho, el seleccionador de waterpolo femení declara "No me aclaro y llamo a mis jugadoras María, Jessica...".

I això en un dia i en un diari. Em fa ràbia, què voleu que us digui.

dijous, 14 d’agost de 2008

El finançament

Després de tot el que hem patit amb el nou Estatut, resulta que el pacte no devia estar tan ben lligat, perquè torna el tema del finançament. Ja portem ben bé un mes amb aquesta història.

Els partits de l'esquerra catalana "del sistema" (PSC, ERC) ara s'embolcallen amb la senyera, conviden a CiU i gesticulen tant com poden. Ah, perdó, i ICV-EUiA, i els sindicats majoritaris, què fan? Doncs també, hi col·laboren indistingiblement. Per acabar-ho d'aclarir, el PPC també s'apunta a les reclamacions. Cosa que no m'extranya, perquè això és el que fa qualsevol partit a una autonomia quan es tracta de demanar diners. Si no que li preguntin a l'Espe. No, no es tracta de "nacionalisme", és la clientela. Capítol a part és Ciutadans, que pràcticament eliminarien les autonomies (una grande y libre: libertad!, libertad!) , però això també és qüestió de clientela.

L'esquerra no pot anar a discutir sobre si un territori es "mereix" més o menys diners. Ha d'anar a plantejar la discussió en termes de classe: la renda dels assalariats d'aquest país és la que té un dèficit fiscal escandalós. Són els treballadors els que suporten el pes d'aquest raquític "estat del benestar" espanyol.

Atenció, i un cop dit això sí que es pot discutir quines són les "peles" disponibles per a les diferents administracions, i el repartiment ha de ser just. Però també hem de fiscalitzar i controlar com les gasten. No és igual que el Sr. Montilla demani diners per l'educació i després aquests acabin a la butxaca de l'església o dels empresaris del sector. O que es faci una inversió bestial en "infrastructures ferroviàries" i que resulti que torna el classisme a les andanes ( si no, feu una visita a l'estació de Sants i m'entendreu).


Tampoc és d'esquerres reclamar el traspàs de Renfe i l'Aeroport per després regalar-los a certes empreses ben relacionades amb el poder. (Bé, totes les empreses estan ben relacionades amb el poder; un govern d'esquerra "de debò" hauria d'estar millor relacionat amb els d'abaix i incordiar -almenys una miqueta- al poder econòmic. Però això dóna per un altre post).

dilluns, 11 d’agost de 2008

El debat a l'esquerra

Per començar aquesta nova etapa i gairebé en tant que declaració d'intencions, copio l'escrit de Manolo Monereo sobre la necessària refundació de l'espai d'esquerres a nivell de l'Estat Espanyol. És a dir, la imprescindible refundació d'Izquierda Unida. I per cert, també d'EUiA, encara que els seus dirigents sembla que no es donen per al·ludits.

A llegir amb atenció.... aquí.