dijous, 14 d’agost de 2008

El finançament

Després de tot el que hem patit amb el nou Estatut, resulta que el pacte no devia estar tan ben lligat, perquè torna el tema del finançament. Ja portem ben bé un mes amb aquesta història.

Els partits de l'esquerra catalana "del sistema" (PSC, ERC) ara s'embolcallen amb la senyera, conviden a CiU i gesticulen tant com poden. Ah, perdó, i ICV-EUiA, i els sindicats majoritaris, què fan? Doncs també, hi col·laboren indistingiblement. Per acabar-ho d'aclarir, el PPC també s'apunta a les reclamacions. Cosa que no m'extranya, perquè això és el que fa qualsevol partit a una autonomia quan es tracta de demanar diners. Si no que li preguntin a l'Espe. No, no es tracta de "nacionalisme", és la clientela. Capítol a part és Ciutadans, que pràcticament eliminarien les autonomies (una grande y libre: libertad!, libertad!) , però això també és qüestió de clientela.

L'esquerra no pot anar a discutir sobre si un territori es "mereix" més o menys diners. Ha d'anar a plantejar la discussió en termes de classe: la renda dels assalariats d'aquest país és la que té un dèficit fiscal escandalós. Són els treballadors els que suporten el pes d'aquest raquític "estat del benestar" espanyol.

Atenció, i un cop dit això sí que es pot discutir quines són les "peles" disponibles per a les diferents administracions, i el repartiment ha de ser just. Però també hem de fiscalitzar i controlar com les gasten. No és igual que el Sr. Montilla demani diners per l'educació i després aquests acabin a la butxaca de l'església o dels empresaris del sector. O que es faci una inversió bestial en "infrastructures ferroviàries" i que resulti que torna el classisme a les andanes ( si no, feu una visita a l'estació de Sants i m'entendreu).


Tampoc és d'esquerres reclamar el traspàs de Renfe i l'Aeroport per després regalar-los a certes empreses ben relacionades amb el poder. (Bé, totes les empreses estan ben relacionades amb el poder; un govern d'esquerra "de debò" hauria d'estar millor relacionat amb els d'abaix i incordiar -almenys una miqueta- al poder econòmic. Però això dóna per un altre post).