Passa que aquesta setmana he estat dues vegades a l'aeroport de Bangkok (d'anada i de tornada). Em vaig sorprendre a mi mateix recordant de sobte que va ser allà on va morir el meu admiradíssim Vázquez Montalbán. És per això que li vull, modestament, dedicar aquest record en un dia que sens dubte per a ell hagués estat d'alegria immensa.
Salut, Manolo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada