La selecció espanyola de bàsquet ha tingut la idea de posar davant la premsa fent un gest que alguns interpreten com de menyspreu. D'altres no li donen importància. Aquí es veu el grau d'ignorància general i la falta de cura que es posa en les coses.
Si fos només aquest gest. Però la premsa (i no només l'esportiva) s'ha lliurat últimament a una voràgine d'acudits fàcils sobre la Xina. Vegeu-ne us exemples, del diari AS (de PRISA) del 13 d'agost:
"Las trampas de las películas de chinos" (Alfredo Relaño). "Un Gasol imperial paró la revolución china" (Juan Jiménez). "La selección no es un cuento chino" (Pacojó Delgado). Per acabar-ho, el seleccionador de waterpolo femení declara "No me aclaro y llamo a mis jugadoras María, Jessica...".
I això en un dia i en un diari. Em fa ràbia, què voleu que us digui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada