dissabte, 8 de novembre del 2008

Setmanes crucials

Aquesta setmana hem viscut un esdeveniment molt important a nivell internacional. D'altres han d'arribar a partir d'avui.

En primer lloc, la victòria d'Obama no es pot menysprear des de l'esquerra. Per a mi és la prova que amb una mobilització de la seva base social l'esquerra pot contrarestar la dominació ideològica dels mitjans i també la dels activistes de dretes, que no són pocs. Fins al punt que acaben cedint gran part dels media i els poders fàctics i acaben apuntant-se corrents al cavall guanyador i d'aquesta manera continuar obtenint la seva part del pastís.

Com sempre, la gent d'esquerra vota canvi si veu la més mínima oportunitat. Oferir canvi, més justícia, més democràcia, menys mentides, obté resposta si és creïble. I credibilitat no vol dir moderació o renúncia, sinó alguna cosa més profunda. Algun dia hi tornaré, sobre aquest tema.

Per altra banda els propers quinze dies representaran la materialització o no de la possibilitat de refundació de l'esquerra a Catalunya i a Espanya. Mentre que a Catalunya això serà impossible per causa de la mà de ferro que domina a EUiA (el PCC) a Espanya encara es pot donar una victòria de l'esquerra que hi representen el PCE i els seus aliats.

Des de Catalunya el PSUC viu ha treballat per a obtenir el millor resultat en delegats i així forçar el canvi a Madrid. No sense superar les dificultats que la falta de respecte a la pluralitat interna a EUiA que es ve donant des que Jordi Miralles n'és el coordinador. Una derrota del document 2IU anticapitalista" a Madrid impossibilitaria la renovació i tornaria a deixar IU a les mans dels sectors que l'han portada a l'estat de postració en què es troba actualment. Una victòria del document "IU anticapitalista" amb un pacte cupular amb la Nacional II seria una traïció al seu esperit.

Només un triomf d'"Otra IU es posible" clar i sense condicionants que forcés la renovació de càrrecs i la reafiliació tindria alguna possibilitat de tornar a fer d'IU un referent per a la lluita social i per als que no renunciem al socialisme, entenent aquest com el sistema antagonista de l'actual, el capitalista.

Què passaria llavors a Catalunya, després d'una Assemblea Nacional que es preveu immobilista? En quina posició quedaríem els defensors de la refundació?

En quinze dies hi haurà alguna resposta. Més endavant, el desenllaç.