diumenge, 28 de setembre del 2008

Capitalisme i gana

No per breu és menys contundent aquesta nota publicada a El País:

Capitalismo y hambre (carta al director)

GUSTAVO DUCH GUILLOT (Director de Veterinarios sin Fronteras) - Barcelona - 25/09/2008

Salvar el capitalismo viene a costar unos 700.000 millones de dólares. ¿Cuánto cuesta salvar a los condenados por el capitalismo?: aproximadamente la mitad de la mitad de la mitad de la mitad. Es decir, con unos 30.000 millones de dólares anuales, la Organización Mundial de la Alimentación calcula que se podría garantizar la alimentación de los países más golpeados por la crisis alimentaria actual.

dijous, 18 de setembre del 2008

A l'homenatge a Don Severiano, mestre a Barrado (Cáceres)

NUNCA ES TARDE PARA RELLENAR LAS LAGUNAS DE LA HISTORIA…

Antonio Sánchez-Marín

No desaparece lo que muere, sólo lo que se olvida. …Y es mucho el silencio que se cernió sobre ellos. Nadie hablaba de ellos, solo se les memorizaba en la intimidad de sus familias. Ni estaban vivos, ni muertos, sólo desaparecidos. Durante muchos años fueron muertos sin tumba, ni lápida, ni flor que les recordara. A la crueldad de su muerte se añadió la del criminal olvido.

Por eso el arrancar una placa que conmemoraba el reconocimiento de Severiano, como se hizo aquí, lo considero un acto criminal pues un acto tan vandálico como éste mata otra vez su recuerdo.

A sus viudas, a sus madres…, a sus familiares, en definitiva, se les negó la existencia del hecho luctuoso. Y así hasta ahora en que muchos estamos reclamando su memorización, su recuerdo. Por esto el valor es este homenaje, de este reconocimiento de su existencia, de su valor, del valor de sus vidas, de su dignificación, de su vivificación moral, de su visualización, de su resurrección, si se me permite la licencia, aunque sea nada más que tener constancia de su vida y de su muerte.

Nosotros rescatamos, haciéndolo extensivo a todos los familiares de aquellas víctimas inocentes, el grito, desgarrador, trémulo, enternecedor y rompedor de muchas amorfas conciencias, que hizo Hilda Farfante Gallo en el homenaje a sus padres, Ceferino Farfante y Balbina Gallo, Maestros de Cangas de Narcea, Asturias, muertos trágicamente en los primeros meses del levantamiento sedicioso, cuando, con voz embargada por la emoción y quebrada por el sufrimiento, dijo:

Grito, en primer lugar por ellos, por su injusta, inútil y terrible muerte, por su miedo, por su dolor, por su juventud truncada, por la vida que no vivieron.
Y grito por nosotros, los que nos quedamos sin ellos, a merced de sus asesinos que se pasaron cuarenta años insultándoos, pisoteándoos, y diciendo mentiras y más mentiras sobre vuestra vida y sobre vuestra muerte.
Grito y vuelvo a gritar por todo lo que tuvimos que aguantar y que callar.
Y grito por las viudas, que vivieron y murieron con la boca bien apretada para que no se les escapara este mismo grito nuestro. Y por todos los hijos y demás familiares que ya no están aquí, porque se fueron.
Y grito sobre todo la verdad, vuestra verdad, la única verdad “que os inmolaron en estos montes por amar causas justas”.
Y con Miguel Hernández digo:
Que mi voz suba a los montes
Que baje a la tierra y tiemble
Eso pide mi garganta
Desde ahora y desde siempre.

divendres, 12 de setembre del 2008

Recomanació per avui: "Chávez dins del cop"

Aquesta nit, a TV3, el documental que en castellà es va dir "La revolución no será retransmitida", a les 01:12.
SI el voleu veure per internet, aquest és l'enllaç:
http://www.dailymotion.com/video/xuwia_la-revolucion-no-sera-televisada

S'hi explica com va ser el cop d'estat del 2002 a Veneçuela i com els mitjans internacionals van manipular les informacions. Interessant per veure l'origen de la "tempestuosa" relació de Chávez amb els mitjans, o per què només treuen les seves declaracions més "extemporànies".

Que ho passeu bé.

dijous, 11 de setembre del 2008

Onze de setembre

Faig meu el manifest de l'onze de setembre del PSUC viu, que reprodueixo a continuació.

La Diada Nacional d'enguany se'ns presenta una vegada més en una situació d'incertesa, aquest cop agreujada per la crisi econòmica. Notícies arriben cada dia d'augment de la pobresa, d'aplicació d'EROs, mentre una certa incredulitat general acompanya els anuncis de mesures dels governs central i català per combatre aquesta crisi.

Mentre el govern català de l'Entesa i també l'oposició ens fan esmorzar un dia sí i l'altre també amb la cantarella del finançament, fent-nos creure un cop més que Catalunya s'ho juga tot a una carta, la gent veu com el seu poder adquisitiu baixa i la precarietat laboral fa difícil pensar en el futur. Problemes que són els que estan realment sofrint els treballadors, les classes populars.

No neguem la importància d'aconseguir un finançament autònomic just, però creiem que no es pot plantejar aquest debat si no parlem alhora de la redistribució de la riquesa. Com a partit nacional i de classe, creiem que ambdós temes han de considerar-se de manera conjunta.

Ens veiem obligats a recordar que la nostra posició de fa uns anys, és a dir, començar per canviar la Constitució per després canviar els Estatuts en comptes de confiar que les reformes parcials garantirien un canvi de model, sembla ara més encertada que mai. El sistema d'estat de les autonomies, encapçalat per un rei, dóna senyals clars d'esgotament. És l'hora d'una alternativa republicana autènticament federal que garanteixi els drets socials i l'autodeterminació dels pobles. A què esperem per plantejar-la?

dimarts, 2 de setembre del 2008

Mor Maria Rosa Borràs

Avui hem acomiadat la Maria Rosa Borràs, filòsofa, feminista, comunista, lluitadora antifranquista, fundadora de mientrastanto.
El seu company Toni Montserrat i la seva filla Ester ens han parlat amb molt sentiment, es nota que l'estimaven molt. L'auditori, format sobretot per vells amics i també per companys de militància comunista, històrica però també d'avui dia, hem escoltat amb respecte.